Les sensacions els 2-3 dies previs eren bones i, el mateix dia de la cursa, després d'un intens escalfament vaig decidir que sortiria a bon ritme ja des del segon quilòmetre. Semblava que no faria vent, i això sempre ajuda si toca quedar-se sense companyia. Per això em vaig animar a deixar els grup de 4 corredors que integrava en els primers 2.000 metres de cursa i anar a buscar al quart classificat que devia tenir ja a uns 60-80 metres per davant.
Mica en mica vaig poder retallar la distància i situar-me al seu costat al quilòmetre 6. El recorregut oferia la possibilitat de veure als tres primers classificats i tenia clar que no podria aspirar a entrar al podi a no ser que algun dels tres primers presentés algun problema físic.
A la pujada pel carrer caputxins (quilòmetre 16) vaig provar de separar-me del meu company de cursa. Sabia que no estava gaire fi, segurament arrossegava un bon refredat, per que no parava de mocar-se. No m'havia donat cap relleu en 10 quilòmetres i tot apuntava a que no era el seu millor dia.
Entrant a la Rambla en un dia radiant.
I no anava equivocat, de seguida vaig poder obir un forat que em va permetre sortir de la Rambla principal pel carrer Teatre, amb un bon marge per gaudir els darrers 3 quilòmetres de cursa per dintre de la meva ciutat.
Sense afluixar en excés vaig saborejar el pas pel casc antic i per la Geltrú, abans de tornar a la Rambla Sant Jordi per encarar els darrers 500 metres.
El temps final va ser prou bo (1h14'35'') per haver competit tota la cursa tot sol. Molt lluny dels tres primers, però la millor marca que he fet mai a casa. A la quarta posició general es va afegir el primer lloc a la categoria de 35 a 45 anys i el meu cinquè memorial Josep Inglada com a primer atleta local.
Al podi de categoria amb la meva fan número 1.
La següent prova tornarà a ser en asfalt i en distància de mitja marató. Aquest cop ja al Gener (2017) i a la ciutat de Terrassa, on hi vaig viure durant 2 anys en la meva època d'estudiant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada