L'arrencada, com no, va ser a foc. Tot just podia seguir el ritme inicial en lleugera pujada. Quan va arribar el tros d'ascensió més exigent, vaig mantenir la posició i a mesura que avançàvem vaig anar superant competidors poc a poc. Tot i això, no portàvem ni mitja cursa que el primer classificat (el també vilanoví Joel Valldosera) ja em devia portar més d'1 minut de marge.
Ja a la darrera pujada, abans del descens final.
A partir d'aquí crec que ningú va afluixar i tots vam anar al límit fins al final per tal de mantenir les posicions. Finalment vaig poder arribar segon i gaudir del gran ambient post-cursa, amb un sol radiant i tots els serveis als corredors.
El podi absolut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada