dijous, 4 de novembre de 2010

Preparació de la Música per una Marató.

Ja fa unes setmanes que vaig començar a pensar en les cançons que volia portar al reproductor de mp3 durant la Marató que estava preparant. Pensar en les cançons que vols sentir durant la cursa no vol dir copiar-les tal qual i que sonin de qualsevol manera. Cal preparar les cançons de forma ordenada i seguint unes pautes. M'explicaré.

Normalment , sempre sota el meu punt de vista, la Marató s'ha d'enfocar en 3 grans blocs:

1. La sortida i primers quilometres: Aquí és on s'arrenca de zero i cal estar tranquil, doncs hi ha moltes ganes de córrer però les forces s'han de reservar per no cremar les energies abans d'hora. Cal gaudir l'ambient distés en aquests primers quilòmetres, ja que després tot es tornarà més seriós. Jo em plantejo aquest tram fins aproximadament els primers 10-12 km.

2. Tram de velocitat de creuer: és el tros més llarg i on cal estar concentrat per anar com un rellotge. Un cop el cos està a règim de cursa es tracta de mantenir aquest ritme sense passar-se però tampoc sense quedar-se curt. Aquest tram va des d'els 10-12 fins els 33-36 quilòmetres.

3. El mur i el que hi ha darrera: és el mític punt de la Marató on tots els atletes populars ens adonem que allò s'està fent realment llarg, feixuc i molt, molt dur. El ritme cau i no ho pots evitar, les cames et passen factura i els quilòmetres passen cada cop més poc a poc. Aquest tram va des de que la velocitat de creuer se'n va a pastar (no patiu, perquè es nota clarament com la frescor desapareix) fins el darrer metre dels 42.195 que té la cursa.

En funció d'aquests 3 grans blocs s'ha de preparar la música de la Marató.

En el primer bloc cal música no excessivament excitant, amb certa solemnitat i que et doni pau (sense que arribi a adormir, clar). Tres exemples destacats de les cançons que porto per aquest tram són: "New York, New York" (Sinatra), "Broken Strings" (Morrison & Furtado) i "La Flama" (Obrim Pas).

Al segon bloc la cosa s'ha d'animar i ens em de posar a córrer a un ritme més viu. La Música, doncs, ens ha de donar aquest plus de revolucions, però encara sense fer-nos tornar bojos. Tres cançons que escoltaré són: "Born to Run" (del Life in BCN de Springsteen), "The kids aren't alright" (The Offspring) i "No Surprise" (Daughtry).

Finalment ens arriba el darrer bloc, és el moment de la épica i del patiment i la nostra ment, sí la ment, perquè el cos aquí ja no conta, necessita la música que et fa donar el màxim, aquella que no et deixa estar quiet quan la sents sonar i que t'encén per dintre. 3 exemples per mi són: "Don't stop me now" (Queen), "Going the Distance" (BSO Rocky, i no, no és la famosa de Rocky) i "What Hurts The Most" (la versió de Cascada).

Podeu trobar i escoltar aquestes cançons a l'Spotify. Sigueu lliures de comentar les cançons que més us motiven a vosaltres a l'hora de córrer.