Gran sortida avui que feia temps que tenia pendent.
Consistia en fer la pujada al Montgros per la pista ampla. Un autèntic plaer per la vista el regal que ens ofereix aquesta pujada un cop arribes dalt: tant cap a interior (es divisa bona part del Penedès, i al fons, Montserrat), com cap a la costa (es veuen tots els nuclis urbans de la Comarca, excepte Olivella).
Després de fer i desfer algun caminet per no recordar-me de com agafar la pista, per fi ens han indicat com accedir-hi.
Un cop dalt , la baixada pel caminet (petita tartera) és una altra joia d'aquest recorregut, on es pot gaudir del meravellós vincle "esport i natura". No obstant, ja arribant al final de la baixada he sentit una punyalada al cor en veure com havien practicat una enorme mossegada a la muntanya per fer passar el túnel de la autovia que, suposo, enllaçarà Sant Pere de Ribes amb Vilafranca. Això fa que el caminet quedi trencat i ofereix un impacte visual realment trist.
Soc una persona que creu fermament en el progrés, però de forma raonablement sostenible i no a qualsevol preu. Cal pensar que volem deixar als nostres fills: asfalt i urbanitzacions, sembla ser la prioritat.
"Tot es perd", li he dit al meu company. Raó del títol d'aquesta entrada.
En fi, quan acabin espero que tinguin la decència de deixar-ho mig arreglat, el camí i la part de muntanya que no han tocat encara.
La ruta de 20 quilòmetres, un encant. L'hem enllestida en 110' aproximadament, però coneixent bé el camí es pot millorar.
Aquí està. Per passar al sistema mètric, triar-ho amb el selector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada